Salut infantil al món / Salud infantil en el mundo

Vivim en un món desigual i injust. La salut infantil al món reflecteix aquesta desigualtat i injustícia. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any més de 10 milions de nens moren abans d’arribar als 5 anys de vida, i d’aquests 4 milions en el primer any de vida. El 70% d’aquestes … Leer másSalut infantil al món / Salud infantil en el mundo

Salut materna al món / Salud materna en el mundo

Segons un informe de UNICEF, el 80%  de les morts maternes es podrien evitar mitjançant l’accés a serveis essencials de maternitat y d’atenció bàsica a la salut. Cada dia moren per causes relacionades amb l’embaràs y el part gairebé 1500 dones. Un 95% d’aquestes morts tenen lloc a Àfrica i Asia. Àfrica és el continent … Leer másSalut materna al món / Salud materna en el mundo

IMCI – Integrated Management of Chilhood Illness

Als centres de salut de països tropicals, asisteixen un nombre de nens molt major que el d’adults, no obstant això, en la majoria d’aquests centres no existeix cap pediatre i el nen malalt és atès per personal no especialista, comportant un maneig erroni i un augment de la mortalitat infantil. És per això que l’Organització … Leer másIMCI – Integrated Management of Chilhood Illness

L’educació / La educación

  Para que una pequeña parte de la población pueda vivir como vive con todo tipo de comodidades y excesos, una gran parte de la población tiene que vivir con escasos recursos, sin poder cubrir sus necesidades básicas, sin acceso al agua potable, ni acceso a la educación. Los niños de la calle piden estudiar, … Leer másL’educació / La educación

Això és Àfrica / Esto es África

Àfrica, t’acull. Pots haver llegit molts llibres, vist molts documentals, parlat amb moltes persones, però no coneixes Àfrica fins que la trepitges amb el teu propis peus, fins que la vius amb tots els teus sentits: fins que el fascinant paisatge et deixa sense respiració, fins que les seves immensa varietat d’olors satura les teves … Leer másAixò és Àfrica / Esto es África

L’aigua / El agua

L’aigua

L’aigua, font de vida i de malalties. L’aigua que tant hidrata i tant deshidrata.

Nenes i dones principalment, dia rere altre caminen quilòmetres descalços per arribar a la font de l’aigua, per a després tornar pels mateixos quilòmetres descalces amb el pes de bidons d’aigua sobre les seves petites esquenes.

Plogui o faci sol, caigui el cel sobre la terra o el sol cremi la vermella terra, les nenes i dones, puntuals, no falten a la crida de l’esclavitud. Allà, també sense moure’s resta esperant el pou o font que després de tant esforç de les fèmines tan sol és capaç d’oferir-los aigua contaminada per microorganismes diversos com ara bacteris, protozous i ous d’helmintos.

Aquesta aigua calmarà la set de la família, però en molts casos desencadenarà una major pèrdua d’aigua a través de diarrees quan els microorganismes comencin a reproduir-se en l’interior dels cossos.
Aquesta aigua és pan ara hoy y hambre para mañana o millor dit, la set que avui calmarà demà  la matarà.

A dia d’avui, el ple segle XXI, encara una gran part de la població mundial continua sense tenir accés a l’aigua potable.

___________________________________________________________________________

El agua

El agua, fuente de vida y de enfermedades. El agua que tanto hidrata y tanto más deshidrata.

Niñas y mujeres principalmente, días tras día caminan quilómetros descalzas para arribar a la fuente del agua, para luego volver por los mismos quilómetros descalzas con el peso de bidones de agua sobre sus pequeñas espaldas.

Llueva o haga sol, se caiga el cielo sobre la tierra o el sol queme la roja tierra, las niñas y mujeres, puntuales, no faltan a la cita de la esclavitud. Allí, también sin moverse resta esperando el pozo o fuente que tras tanto esfuerzo de las féminas tan solo es capaz de ofrecerles agua contaminada por microorganismos varios como bacterias, protozoos y huevos de helmintos.

Esta agua saciará la sed de la familia, pero en muchos casos desencadenarás una mayor pérdida de agua a través de diarreas cuando los microorganismos empiecen a reproducirse en el interior de los cuerpos.

Esta agua es pan para hoy y hambre para mañana, o mejor dicho, la sed que hoy saciará mañana matará.

A día de hoy, en pleno siglo XXI, todavía una gran parte de la población mundial sigue sin tener acceso al agua potable.

Cobrint el cos / Cubriendo el cuerpo

Es cobreixen el cos amb teixits que es confonen amb la sorra. Els vius colors d’origen queden atrapats entre la terra que impregna les teles. El que abans era un únic tros de tela, ara mostra fils de intentant fer desaparèixer la infinitat de forats que s’han anat creant en el teixit ja atrotinat que … Leer másCobrint el cos / Cubriendo el cuerpo

Sense esperança / Sin esperanza

Avui he perdut l’esperança. Tinc 30 anys, 3 dones, 4 nens i 2 nenes. El meu fill de 4 anys fa dos mesos que menja molt poc i vomita molt. L’abdomen li ha anat creixent i creixent; i el pit encongint-se, encongint-se fins a no ser més que una fina capa que cobreix les costelles … Leer másSense esperança / Sin esperanza

Morir cuando puedes vivir / Morir quan pots viure

Morir quan pots viure

Moren nenes que no haurien de morir. Moren nenes que al meu país sobreviurien. Moren nenes per malalties que tenen cura, que es poden prevenir, que es poden tractar i que es poden curar. Moren nenes a les quals no els toca morir, a les quals els toca curar-se i viure.

És en aquest moment que t’envaeix un gran sentiment d’impotència, ràbia i fúria davant la injusta desigualtat del món en el qual vivim, arribant fins i tot a sentir vergonya de l’ésser humà que s’ha tornat inhumà, aquest ser inhumà que permet que el 20% de la població consumeixi el 80% dels recursos.

_________________________________________________________________________________________

Morir cuando puedes vivir

Mueren niñas que no deberían morir. Mueren niñas que en mi país sobrevivirían. Mueren niñas por enfermedades que tienen cura, que se pueden prevenir, que se pueden tratar y que se pueden curar. Mueren niñas a las que no les toca morir, a las que les toca curarse y vivir.

Es en este momento que te invade un gran sentimiento de impotencia, rabia y furia ante la injusta desigualdad del mundo en el que vivimos, llegando incluso a sentir vergüenza de ser humano que se ha tornado inhumano, ése ser inhumano que permite que el 20% de la población consuma el 80% de los recursos