La medicina de la paraula/ La medicina de la palabra

La medicina de la paraula…

La medicina de la paraula/ La medicina de la palabra África
Vinc d’un lloc on el metge mira algoritmes, protocols, ordinadors i cobrint-se sempre les esquenes davant l’atac del pacient.

Arribar a Gambo, et resitua. El metge mira qui ha de mirar: el nen malalt i la mare. És ell, el seu coneixement, les seves paraules i els seus sentits… i els seus sentiments… El despatx mèdic és el pavelló de pediatria, al bell mig de l’habitació amb tots els nens ingressats, per no perdre’ls de vista, per dedicar tot el dia a ells.

La butaca encoixinada és un petit tamboret de fusta tallat a mà, que et manté a escassos centímetres del terra, per veure el nen des de la seva mateixa alçada, per apropar-te a la terra, per allunyar-te de vanagloriarte al cel, per seure en el mateix lloc on ho fan ells, per entendre al nen, per tocar de peus sa terra…

La medicina de la paraula/ La medicina de la palabra África

——————————————–

La medicina de la palabra

La medicina de la palabra…
Vengo de un lugar donde el médico mira algoritmos, protocolos, ordenadores y cubriéndose siempre las espaldas ante el ataque del paciente.
 
Llegar a Gambo, te reubica. El médico mira a quien tiene que mirar: al niño enfermo y a la madre. Es él, su conocimiento, sus palabras y sus sentidos. El despacho médico es el pabellón de pediatría junto a todos los niños ingresados, para no perderlos de vista, para dedicar todo el día a ellos.
 
El butacón acolchado es un pequeño taburete de madera tallado a mano, que te mantiene a escasos centímetros del suelo, para ver al niño desde su misma altura, para acercarte a la tierra, para alejarte de vanagloriarte en el cielo, para sentarte en el mismo lugar donde lo hacen ellos, para entender al niño.

Sobre el autor

Deja un comentario

Scroll al inicio
A %d blogueros les gusta esto: