Donant la mà a la lepra / Dando la mano a la lepra

L’hospital de Gambo va néixer com una leproseria, una llar per a les persones amb la malaltia produïda pel bacil de Hansen, que van ser repudiats per les seves famílies i abandonats.

Han passat els anys, annex a la leproseria s’ha construït un hospital general, però la leproseria segueix existint, ella i les persones amb lepra, i fins i tot l’estigma social.
Molts dels residents s’han convertit en empleats de l’hospital, uns altres segueixen residint en la leproseria. Allà segueixen rebent el tractament, les cures, la rehabilitació… però sobretot l’afecte i la companyia, que al cap i a la fi és el que més valoren, doncs al cap i a la fi, aquest recinte s’ha convertit a la seva nova casa, en la seva nova llar, i els treballadors en la seva nova família, i així serà fins al dia en què morin.

Donant la mà a les persones amb la malaltia de lepra. És curiós, però aquestes persones amb els dits amputats per la malaltia, amb una mà sense dits que no és més que un monyó, et saben transmetre en donar-te la mà potser molt més que una altra persona que pugui tenir els cinc dits per acariciar tot el teu palmell.

Et pot faltar una cama, o tots els dits de les mans, però si per dins ho tens tot, si per dins tens Amor, en donar la mà això és el que donaràs, això és el que transmetràs.

___________________________________________________________

El hospital de Gambo nació como una leprosería, un hogar para las personas con la enfermedad producida por el bacilo de Hansen, que fueron repudiados por sus familias y abandonados.

Han pasado los años, anexo a la leprosería se ha construido un hospital general, pero la leprosería sigue existiendo, ella y las personas con lepra, e incluso el estigma social.

Muchos de los residentes se han convertido en empleados del hospital, otros siguen residiendo en la leprosería. Allí siguen recibiendo el tratamiento, los cuidados, las curas, la rehabilitación… pero sobretodo el afecto y la compañía, que al fin y al cabo es lo que más valoran, pues al fin y al cabo, este recinto se ha convertido en su nueva casa, en su nuevo hogar, y los trabajadores en su nueva familia, y así será hasta el día en que mueran.

Dando la mano a las personas con la enfermedad de lepra. Es curioso, pero estas personas con los dedos amputados por la enfermedad, con una mano sin dedos que no es más que un muñón, te saben transmitir al darte la mano quizá mucho más que otra persona que pueda tener los cinco dedos para acariciar toda tu palma.

Te puede faltar una pierna, o todos los dedos de las manos, pero si por dentro lo tienes todo, si por dentro tienes Amor, al dar la mano eso es lo que darás, eso es lo que transmitirás.