Mitjanit a l’hospital: Lluna plena d’alegria/ Medianoche en el hospital: Luna llena de Alegría

Mitjanit a l’hospital: Lluna plena d’alegria

És mitjanit. La Lluna il·lumina el camí a la nit. Una Lluna plena, punt de trobada en el firmament de les mirades al cel de dones, homes, nenes i nens de diferents països, s’hi uneixen les distàncies,  els desitjos…
La Lluna il·lumina el camí que em condueix a l’hospital en la mitjanit. Una petita nena està lluitant amb tots els seus músculs i forces per poder respirar. Presenta una bronquitis aguda. Ajudem al seu cos amb medicaments per obrir la via respiratòria. Després d’atendre aquesta nena, em dirigeixo a les habitacions on es troben els nens ingressats amb les seves mares i pares per veure com es troben i desitjar unes bona nit. En acostar-me a l’última habitació, des del passadís sento uns cants. Travesso la porta d’entrada i em trobo a les mares cantant i picant de mans. És més de mitjanit. Davant la meva arribada s’animen i s’uneix la resta de dones al càntic, amb més palmes i més intensitat, atraient als familiars de la resta d’habitacions que s’acosten per veure què és el que està succeïnt i unint-se a aquesta improvitzada festa nocturna a  l’hospital. Adjunto el vídeo del moment, on una imatge val més que mil paraules.

————————————–

Medianoche en el hospital: Luna llena de alegría

Es medianoche. La Luna ilumina el camino en la noche. Una Luna llena, punto de encuentro en el firmamento de las miradas al cielo de mujeres, hombres, niñas y niños de distintos países, en ella se unen las distancias, se unen los deseos.

La Luna ilumina el sendero que me conduce al hospital en la medianoche. Una pequeña niña está luchando con todos sus músculos y fuerzas para poder respirar. Presenta una bronquitis aguda. Ayudamos a su cuerpo con medicamentos para abrir la vía respiratoria. Después de atender a esta niña, me dirijo a las habitaciones donde se encuentran los niños ingresados con sus madres y padres para ver cómo se encuentran y desearles unas buenas noches. Al acercarme a la última habitación, desde el pasillo se oyen unos cantos. Atravieso la puerta de entrada y me encuentro a las madres cantando y dando palmas. Es más de medianoche. Ante mi llegada se animan y se une el resto de mujeres al cántico, con más palmas y más intensidad, atrayendo a los familiares del resto de habitaciones que se acercan para ver qué es lo que está sucediendo y uniéndose a esta improvisada fiesta nocturna en el hospital. Adjunto el vídeo del momento, una imagen vale más que mil palabras.