La nit al hospital
Cau el sol per l’horitzó de Gambo. El joc de colors ocres donen pas a la foscor tan sol il·luminada per una infinitat d’estels i un camí làctic que creua el cel.
Nit tancada. Cel estrellat. Silenci. Tranquil·litat… Però a l’hospital segueixen els mateixos nens que durant el dia, amb les mateixes malalties i les mateixes necessitats. L’hospital no dorm.
Nit tancada. Ens trobem descansant a casa quan ens criden de la planta de pediatria. Sortim de casa i ens dirigim a l’hospital que es troba a escassos metres. Apropant-nos ja al pavelló de pediatria podem sentir ja des de la porta el plor d’un nen. Es tracta d’un plor que ressona des de totes les habitacions de pediatria impedint a tot nen i mare agafar la son. Són altes hores de la matinada i tots els nens i acompanyants segueixen desperts. Ningú pot dormir aquesta nit a pediatria.
Es tracta d’una nena amb una laringotraqueítis. Després d’administrar-li broncodilatadors, antiinflamatoris, corticoides, oxígens i temps cessa el plor.
Torna el silenci a la planta. La mare de la criatura ens regala un immens somriure d’agraïment.
Descansa ja el nen. Descansa ja la mare. Descansen ja totes les mares i pares.
Bona nit nens! Fins demà si Déu vol!
Nagati butlla! Com es desitgen la bona nit en Oromo, la llengua de la regió.
______________________________________________________________________________
Cae el sol por el horizonte de Gambo. El juego de colores ocres de paso a la oscuridad tan solo iluminada por un sinfín de estrellas y un camino lácteo que cruza el cielo.
Noche cerrada. Cielo estrellado. Silencio. Tranquilidad… Pero en el hospital siguen los mismos niños que durante el día, con las mismas enfermedades y las mismas necesidades. El hospital no duerme.
Noche cerrada. Nos encontramos descansando en casa cuando nos llaman de la planta de pediatría. Salimos de casa y nos dirigimos al hospital que se encuentra a escasos metros. Acercándonos ya al pabellón de pediatría podemos oír ya desde la puerta el estridor de un niña. Se trata de un estridor que resuena desde todas las habitaciones de pediatría impidiendo a todo niño y madre conciliar el sueño. Son altas horas de la madrugada y todos los niños y acompañantes siguen despiertos. Nadie puede dormir esta noche en pediatría.
Se trata de una niña con una laringotraqueítis. Tras administrarle broncodilatadores, antiinflamatorios, corticoides, oxígenos y tiempo cesa el estridor.
Vuelve el silencio a la planta. La madre de la criatura nos regala una inmensa sonrisa de agradecimiento.
Descansa ya el niño. Descansa ya la madre. Descansan ya todas las madres y padres.
¡Buenas noches niños! ¡Hasta mañana si Dios quiere!
Nagati bula! Como se desean las buenas noches en Oromo, la lengua de la región.