Muy buenos días cooperantes con Alegría
hoy os comparto un poema de Joana Raspall
y una preciosa y emotiva versión gracias a la voz de Gemma Humet

Podrías
Podrías
Si hubieses nacido
en distinta tierra,
podrías ser blanco,
o tu piel ser negra…
En otro país
acaso vivieras
y dirías “sí”
en extraña lengua.
Te habrías criado
de otra manera
ya fuera peor
ya fuera más buena.
Tendrías más suerte
o menos estrella…
amigos y juegos
que distintos fueran;
vestidos tendrías
de saco o de seda,
zapatos de piel
o alpargata vieja,
o irías desnudo
perdido en la selva.
Podrías leer
cuentos y poemas,
o no tener libros
ni saber de letras.
Podrías comer
dulces, si quisieras,
o del negro pan
un mendrugo apenas.
Podrías… podrías…
Por todo esto piensa
que importa tener
LAS MANOS ABIERTAS
y acoger al que huye
de sangrientas guerras
y escapa al dolor
y a la cruel pobreza.
Si hubieras nacido
en aquella tierra,
podría ser tuya tuya
la que es su tristeza.
Joana Raspall
You could… (Podries)
If you had been born
in another land
you could be white,
you could be black…
Another country happened
to be your home
you could say “yes”
in another tongue.
You would have been raised
in another way
perhaps better,
or even worse, maybe.
You would have better luck
or perhaps less of a chance…
You would have great friends
and different kinds of games;
you would wear garments
make of silk or sack,
good leather shoes
or humble sandals,
or you would go naked
lost in the savanna.
You could start to read
poems and stories
or have no books at all
and be happy and unschooled.
You could have meals
on all kinds of sweets
or only dry crusts
left from brown bread.
You could… you could…
For this you must reckon
that it’s so important
to keep your hands open
and help those who come
fleeing from war,
fleeing from grief and pain
and constant hardship.
If you happened to be born
where he came from
his sorrow and despair
would all be yours.
Joana Raspall
Traducció. Sam Abrams
……………………….
PODRIES…
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries «sí»
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’ altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’ altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Joana Raspall






Preciosamente duro