2 anys i un mes de vida. 6 quilos i 100 grams de pes. 76 centímetres dels peus al cap. Perímetre braquial de 9 centímetres. El seu pes correspon a menys del 60% del que hauria de tenir per edat i longitud.
Aquestes són les mesures antropomètriques, les xifres que una petita nena morint en vida literalment de fam. Petit esquelet recobert de fina i trencadissa pell que transparenta cadascun dels ossos. Es poden comptar sense cap tipus de problema cadascuna de les costelles, i seguir cadascun dels ossos sense perdre en cap moment el seu contacte per una petita capa de greix que ni existeix. Una trista i enfonsada mirada, innocent, que no entén res. Uns escuradents d’os sense múscul ni greix com a cames que no poden sostenir ni els escassos quilos de pes del cos. No pot ni caminar. Jeu al llit. Postrada al llit, només els braços i mans són capaços de desafiar la gravetat.
Ingressa a l’hospital de Gambo, on s’inicia el protocol de renutrició dels nens amb malnutrició severa.
Després de 26 dies amb les seves 26 nits, per fi pot marxar de l’hospital amb un cos renovat, amb una nova vida.
7 quilos i 800 grams. 76’5 centímetres de longitud. Perímetre braquial de 11 centímetres. Un pes que ja correspon al 80% del que hauria de tenir.
Però sobretot una mirada que transmet alegria i esperança. Un somriure que enamora. Un caminar desimbolt. Una nena que torna a ser nena, o millor dit, que és nena per primera vegada. Una nena que vol jugar com qualsevol nena de la seva edat. Una nena que pensa en jugar i no en menjar. Que per fi ha cobert la necessitat bàsica de l’alimentació. Ara ja pot pensar en jugar. Ara ja pot tornar a ser nena, recuperar la infància robada.
—————————————
La renutrición, la alegría
2 años y un mes de vida. 6 quilos y 100 gramos de peso. 76 centímetros de los pies a la cabeza. Perímetro braquial de 9 centímetros. Su peso corresponde a menos del 60% del que debería tener para edad y longitud.
Estas son las medidas antropométricas, las cifras que una pequeña niña muriendo en vida literalmente de hambre. Pequeño esqueleto recubierto de fina y quebradiza piel que transparenta cada uno de los huesos. Se pueden contar sin ningún tipo de problema cada una de las costillas, y seguir cada uno de los huesos sin perder en ningún momento su contacto por una pequeña capa de grasa que ni existe. Una triste y hundida mirada, inocente, que no entiende nada. Unos palillos de hueso sin músculo ni grasa a modo de piernas que no pueden sostener ni los escasos quilos de peso del cuerpo. No puede ni caminar. Yace en la cama. Postrada en la cama, tan solo los brazos y manos son capaces de desafiar la gravedad.
Ingresa en el hospital de Gambo, donde se inicia el protocolo de renutrición de los niños con malnutrición severa.
Después de 26 días con sus 26 noches, al fin puede marchar del hospital con un cuerpo renovado, con una nueva vida.
7 quilos y 800 gramos. 76’5 centímetros de longitud. Perímetro braquial de 11 centímetros. Un peso que ya corresponde al 80% de lo que debería tener.
Pero sobretodo una mirada que transmite alegría y esperanza. Una sonrisa que enamora. Un caminar desenvuelto. Una niña que vuelve a ser niña, o mejor dicho, que es niña por primera vez. Una niña que quiere jugar cómo cualquier niña de su edad. Una niña que piensa en jugar y no en comer. Que al fin ha cubierto la necesidad básica de la alimentación. Ahora ya puede pensar en jugar. Ahora ya puede volver a ser niña, recuperar la infancia robada.