Blanca i pàl·lida conjuntiva. Iris bé fosc confonent amb la pupil · la i augmentant la profunditat de la mirada, una mirada que reflecteix l’ànima.
Darrere de cada pupil·la s’amaga un abisme de sentiments, de vivències … que només ells mateixos coneixen. A través de la mirada no poden evitar transmetre la profunditat de la vida en la seva duresa, però també aquesta espurna d’esperança que et permet aixecar cada dia encara sabent les adversitats del nou dia, perquè malgrat tot sempre hi ha un lloc per l’alegria, pel somriure, per tenir cura del germà, per l’Amor …
La mirada materna … és la finestra que dóna a un cos que acumula anys de patiment, en moltes ocasions també de submissió al marit i altres penúries … a les quals ara se suma la malaltia d’un fill i el trastorn que suposa l’ingrés d’un fill en un hospital a hores de distància del seu habitatge on deixa potser a altres 4, 5 o 6 fills …
No obstant això es tracta sempre d’una mirada amable, acollidora … Que ofereix acollida al mateix temps que la sol·licita. A la imatge podem veure la mirada d’una mare al ser informada de l’ingrés del seu fill, una mirada que reflecteix preocupació al mateix temps que que desconcert, desubicació … al dia següent, ja situada i informada, presenta una mirada molt més relaxada i agraïda.
——————————–
La mirada etíope
Blanca y pálida conjuntiva. Iris bien oscuro confundiéndose con la pupila y aumentando la profundidad de la mirada, una mirada que refleja el alma.
Detrás de cada pupila se esconde un abismo de sentimientos, de vivencias… que tan solo ellos mismos conocen, pero a través de la mirada no pueden evitar transmitir la profundidad de la vida en su dureza, pero también en esa brizna de esperanza que te permite levantarte cada día aún sabiendo las adversidades del nuevo día, porque a pesar de todo siempre hay un lugar para la alegría, para la sonrisa, para cuidar al hermano, para el Amor…
La mirada materna… es la ventana que se abre a un cuerpo que acumula años de sufrimiento, en muchas ocasiones también de sumisión al marido y otras penurias… a las que ahora se suma la enfermedad de un hijo y el trastorno que supone el ingreso de un hijo en un hospital a horas de distancia de su vivienda donde deja quizá a otras 4, 5 o 6 hijos…
Sin embargo se trata siempre de una mirada amable, acogedora… Que ofrece acogida a la vez que la solicita.
En la imagen podemos ver la mirada de una madre al informarla del ingreso de su hijo, una mirada que refleja preocupación a la vez que desconcierto, desubicación… al día siguiente, ya ubicada e informada, presenta una mirada mucho más relajada y agradecida.
Hola Iñaki!! quina alegria veure que tornes a ser per terres africanes :D.L’alegria africana de tornar-te a tenir a les seves mans!! espero que gaudeixis molt d’aquesta nova aventura i de ben segur que ho faràs…només et desitjo bona sort i que t’ho anotis tot per explicar-nos-ho a la tornada!! una abraçaddotaaaaaaaaaaaaa des de Mataró**
On fini Helen! Moltíssimes gràcies per les teves paraules! Àfrica m’enamora! Etiòpia, Angola, Senegal… Àfrica t’espera a tu també!
La mirada etíope…
Pingback: Mi primera noche en el Hospital de Gambo en Etiopía -