*fragment extret d’un projecte de l’Hospital de Gambo per presentar a la Convocatoria de Mans unides escrit per Elisabet Llamas Reinero
Etiòpia és un dels països més pobres del món, actualment la seva cobertura sanitària està limitada al 46% de la població. Hi ha un metge per cada 56.000 habitants, un hospital atén a 668.750 habitants i un centre de salut a 37.000. A més ho serveis sanitaris no són gratuïts. La despesa sanitària l’any 2009/2010 va ser de 2,75 bilions de ETB (12 mil milions d’euros). Tan sols el 32% té accés a aigua potable. En els últims cinc anys l’accés als serveis sanitaris en zones urbanes s’ha incrementat del 58.7% al 71% en canvi a les zones rurals l’increment ha estat mínim. Això es deu al fet que els serveis mèdics i hospitalaris del país es troben encara molt centralitzats sobretot a la capital del país i a les ciutats més poblades.
La ubicació de l’Hospital General Rural de Gambo contribueix a disminuir en certa manera aquesta centralització, la qual cosa permet salvar un major nombre de vides en el medi rural. Gran part de la població d’aquestes zones no pot permetre’s el desplaçament a les grans urbs per falta de mitjans i, a més, el mal estat de les carreteres impedeix que l’assistència sanitària arribi a temps.
D’altra banda, hospitals rurals com el de Gambo resulten claus per al creixement i desenvolupament econòmic-social de la població. Una millora en la qualitat de vida dels habitants d’aquest medi, contribuiria a incrementar aspectes com la productivitat laboral i l’accés a l’educació.
La major educació en salut és una altra de les conseqüències positives de la labor de l’hospital, ja que, gràcies a les activitats de prevenció que es duen a terme, la població adquireix majors habilitats per millorar la nutrició, higiene, les cures prenatals, en resum la seva qualitat de vida.
També cal destacar, que l’hospital ofereix llocs de feina a la població local -la major part del personal del centre ha nascut en aquesta zona-, això contribueix a un augment de les oportunitats de vida d’aquest col·lectiu i a una millora en la seva qualitat de vida. L’hospital no només ofereix cobertura sanitària, sinó també, oportunitats laborals per als habitants de l’àrea.
En l’actualitat, l’Hospital Rural de Gambo és l’únic centre sanitari en funcionament en el districte de Kore, atenent a una mitjana de 250 pacients per dia, amb una taxa d’ingressos de 300 pacients per mes i amb capacitat de 150 llits. A més, la leproseria de Gambo segueix sent l’únic centre del districte de diagnòstic, cures i rehabilitació física de la lepra.
Per aquest motiu, és de vital importància seguir desenvolupant i incrementat l’activitat que exerceix el centre, amb l’objectiu principal d’oferir cobertura a les persones desplaçades de les zones urbanes.
_____________________________________________________________
Etiopía es uno de los países más pobres del mundo, actualmente su cobertura sanitaria está limitada al 46% de la población. Hay un médico por cada 56.000 habitantes, un hospital atiende a 668.750 habitantes y un centro de salud a 37.000. Además lo servicios sanitarios no son gratuitos. El gasto sanitario en el año 2009/2010 fue de 2,75 billones de ETB (12 mil millones de euros). Tan sólo el 32% tiene acceso a agua potable. En los últimos cinco años el acceso a los servicios sanitarios en zonas urbanas se ha incrementado del 58.7% al 71% en cambio en las zonas rurales el incremento ha sido mínimo. Esto se debe a que los servicios médicos y hospitalarios del país se encuentran aún muy centralizados sobre todo en la capital del país y en las ciudades más pobladas.
La ubicación del Hospital General Rural de Gambo contribuye a disminuir en cierto modo esta centralización, lo cual permite salvar un mayor número de vidas en el medio rural. Gran parte de la población de estas zonas no puede permitirse el desplazamiento a las grandes urbes por falta de medios y, además, el mal estado de las carreteras impide que la asistencia sanitaria llegue a tiempo.
Por otro lado, hospitales rurales como el de Gambo resultan claves para el crecimiento y desarrollo económico-social de la población. Una mejora en la calidad de vida de los habitantes de este medio, contribuiría a incrementar aspectos como, la productividad laboral y el acceso a la educación.
La mayor educación en salud, es otra de las consecuencias positivas de la labor del hospital, puesto que, gracias a las actividades de prevención que se llevan a cabo, la población adquiere mayores habilidades para mejorar la nutrición, higiene, los cuidados antenatales, en resumen su calidad de vida.
También cabe destacar, que el hospital ofrece puestos de trabajo a la población local -la mayor parte del personal del centro ha nacido en esta zona-, esto contribuye a un aumento de las oportunidades de vida de este colectivo y a una mejora en su calidad de vida. El hospital no sólo ofrece cobertura sanitaria, sino también, oportunidades de trabajo para los habitantes del área.
En la actualidad, el Hospital Rural de Gambo es el único centro sanitario en funcionamiento en el distrito de Kore, atendiendo a una media de 250 pacientes por día, con una tasa de ingresos de 300 pacientes por mes y con capacidad de 150 camas. Además, el leprosario de Gambo sigue siendo el único centro del distrito de diagnóstico, cura y rehabilitación física de la lepra.
Por este motivo, es de vital importancia seguir desarrollando e incrementado la actividad que desempeña el centro, con el objetivo principal de ofrecer cobertura a las personas desplazadas de las zonas urbanas.
