La fam, el problema més greu del planeta
870 milions de persones al món passen fam. És una dada colpidora. I més tenint en compte que al planeta hi vivim 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva podria alimentar-ne el doble, 12 mil milions. Ho diu la FAO, la Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). La fam és doncs un problema amb solució. Però els governants internacionals no es posen d’acord. Tenen a les seves mans la clau de l’eradicació de la fam. Però no la fan servir. Tenen la voluntat real d’acabar amb el problema?
Sabies que…
- Actualment al món hi vivim 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva podria arribar a alimentar-ne 12 mil milions
- Els governs més poderosos del planeta no tenen la voluntat real d’acabar amb el problema
- Als anys 60 i 70, els països rics van posar en marxa el mecanisme pervers del deute extern amb l’objectiu de seguir controlant les economies de les antigues colònies
- Regions africanes, asiàtiques i llatinoamericanes no tenen sobirania alimentària i es veuen obligades a conrear enfocades a l’exportació
—————————————————-
El hambre, el problema más grave de la humanidad
870 millones de personas en el mundo pasan hambre. Es un dato escalofriante. Sobre todo teniendo en cuenta que en nuestro planeta vivimos en total 7 mil millones de personas y nuestra capacidad productiva sería capaz de alimentar al doble, a 12 mil millones. Lo dice la FAO, la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura. El hambre es entonces un problema con solución. Pero los gobernantes internacionales no se ponen de acuerdo. Tienen en sus manos la llave para la erradicación del hambre. Pero no la usan. ¿Tienen la voluntad real de acabar con el problema?
Sabías que…
- Actualmente en el mundo vivimos 7 mil millones de personas y nuestra capacidad productiva podria llegar a alimentar a 12 mil millones
- Los gobiernos más poderosos del planeta no tienen la voluntad real de acabar con el problema
- Durante los años 60 y 70 los países ricos pusieron en marcha el perverso mecanismo de la deuda externa con el objetivo de seguir controlando las economías de las antiguas colonias
- Regiones africanas, asiáticas y latinoamericanas no tienen soberanía alimentaria y se ven obligadas a trabajar la tierra enfocándose hacia la exportación
