Dóna home

Dóna home

 

L’esperit de Víctor Català és encara viu,

dona troiana amagada dins el mascle cavall,

únic camí d’envair el món laboral;

tot fent-se heroïna, la seva vida en Solitud escriu.

 

Víctors que amaguen Caterines,

per rebre la invitació clandestina

de la dignitat, el reconeixement,

als mascles atorgada només.

 

De la Solitud d’una clandestina Caterina,

nasqué una alliberada Colometa

que alçà el vol, la veu i la lletra

de la dona que vers a vers s’alliberaria.

 

Mercè, la seva plaça del Diamant reivindicà

i entre Aloma i Colometa defensà el mirall trencat,

tanmateix el camí per a una Mercè

segueix més dur que per a un Pep.

 

Un llarg camí resta,

al cim de les muntanyes

encara governen els mascles,

dones a homes esclaves i sotmeses.

 

Masses femenines veus

al seu sexe han de renunciar

per poder penetrar

allà on només l’home seu.

 

Més viu que mai Víctor Català,

allà on no hi ha trànsit,

on l’animal es feu humà

i l’humà, mortal paràsit.

 

Món paràsit, món actual,

prosperem xuclant la sang

de les nostres germanes,

ancestrals esclaves.

 

Vivim al cim de les muntanyes d’or,

gràcies als milions d’ofegats crits

que amb la seva mort

alimenten l’oblit.

 

Respirem gràcies a una terra de morts

per nosaltres de fam alimentats,

d’oblit recordats, per sords escoltats,

sent res del tot…

 

L’alè del mort ens dóna vida,

la seva fam és el nostre aliment,

l’egoisme el nostre sentiment,

la seva tristesa la nostra alegria.

 

La nostra bomba, el cor aturat;

amb la sang vides escombra,

com pèsols vessats,

sense nom, record, ni tomba.

 

Muntanya d’or buscant nous esclaus

on cimentar les riqueses,

transformant-les en despeses

que cauran com allaus

 

sobre les dones del Sud

ofegades al fons de l’ iceberg,

sense respirar poder.

Tot ho han perdut.

 

Iceberg a la deriva

en un oceà de sang vessada

pels opressors del cim d’or.

Perdut està el Nord.

 

Noves esclaves de fam,

guerra, malaltia, opressió…

tot evitable, tot creat,

pels senyors del cim d’or.

 

Un altre món és possible

tot i que sembli increïble.

 

Un món sense muntanyes, pla,

sense oprimits ni opressors,

ni superiors ni inferiors,

un món on tots ens diguem germans.

 

La muntanya no és per dominar,

la muntanya és per donar vida,

és l’ajuda d’una bona amiga;

el salmó ho sap ja fa anys.

 

Ell, el sentit de les muntanyes ha entès:

a contracorrent nedar

per donar vida i crear

un món on tots al pla oceà visquem,

 

i la muntanya d’or esdevingui pols,

unió entre la vida i la mort,

no pas dona oprimida sinó sagrada,

no pas posseïda sinó estimada.

 

Acerca de Iñaki Alegria

Médico Pediatra. Fundador de la ONG Alegría Sin Fronteras que desarrolla proyectos de desarrollo integral en Senegal y Etiopía. Misión y Valores Promover el empoderamiento, liderazgo comunitario, equidad de género en los países más desfavorecidos con el objetivo de permitir la mejora de la calidad de vida de la población. Empatía, compromiso, constancia, Amor, solidaridad, empoderamiento, equidad, humildad, transparencia y Alegría
Esta entrada fue publicada en Dóna home, Diario de Etiopía, Dona, Educació, Explotada, Injusticia, La mirada etíop, La mirada etíope, Maltractament, Maltrato, Mujer, Pobresa, Poema. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s