La mort / La muerte

Mai t’acostumes a la mort. I espero no acostumar-me mai.
La mort es troba molt present en la vida dels etíops, està també molt present a l’hospital.

Sense anar més lluny, avui s’ha mort un nen. Febre, una severa anèmia, possiblement malària… Ahir ho vam veure, encara que anés en el llit, parlem amb ell, amb la seva mare. Avui no podrem parlar amb ell, ni demà… Saber que el nen que ahir ens va mirar no ens tornarà a mirar… no tornarà a obrir els ulls… Mai t’acostumes a la mort…
Es queda un mal cos horrible, una sensació d’angoixa, una sensació horrorosa… T’envaeix la impotència…
És el moment d’acompanyar a la família en el dol. Una família que malgrat el desenllaç està agraïda i ens dóna les gràcies. Però… mai t’acostumes a la mort… I espero no acostumar-me mai.
Un llençol cobreix el cos ja sense vida…
Abandonem l’hospital, ens marxem a casa… però el rostre del nen ja sense vida segueix viu en la nostra ment, en el nostre interior…

_________________________________________________________

Nunca te acostumbras a la muerte. Y espero no acostumbrarme nunca.

La muerte se encuentra muy presente en la vida de los etíopes, está también muy presente en el hospital.

Sin ir más lejos, hoy se ha muerto un niño. Fiebre, una severa anemia, posiblemente malaria… Ayer lo vimos, aunque fuese en la cama, hablamos con él, con su madre. Hoy no podremos hablar con él, ni mañana… Saber que el niño que ayer nos miró no nos volverá a mirar… no volverá a abrir los ojos… Nunca te acostumbras a la muerte…

Se queda un mal cuerpo horrible, una sensación de angustia, una sensación horrorosa… Invade la impotencia…

Es el momento de acompañar a la familia en el duelo. Una familia que a pesar del desenlace está agradecida y nos da las gracias. Pero… nunca te acostumbras a la muerte… Y espero no acostumbrarme nunca.

Una sábana cubre el cuerpo ya sin vida…

Abandonamos el hospital, nos marchamos a casa… pero el rostro del niño ya sin vida sigue vivo en nuestra mente, en nuestro interior…

Deja un comentario