Mirada amiga

Entrem a l’habitació dels horrors, on a primer cop d’ull sembla que tot segueix igual, però ja res és el mateix quan el cor de l’amistat, la confiança i l’esperança comença a bategar.

Segueix sent un horror, però l’olor ja el tenim tant integrat en el cos que ni el sentim. La mirada de nens i pares segueix sent de tristesa i patiment, però ja no és una mirada aliena, ara es tracta d’una mirada que en veure’ns s’il·lumina, en veure un rostre amic, de confiança, respecte i font d’esperança. Una mirada que somriu a la nostra arribada.

Surt el sol a l’habitació dels horrors. Una mà estesa. Un somriure. S’evapora l’horror a la calidesa de l’amistat. Amb amistat, amor, tota penúria és més suportable. Si bé no sempre podem curar, sí que sempre podem regalar una mirada amiga, una mà estesa, una abraçada acollidor, un petit gest amb gran amor. Sempre podem oferir amistat, amor, cura, acompanyament … Sempre podem fer més suportable el patiment.

Com dèiem al principi, ja res és el mateix quan el cor de l’amistat, la confiança i l’esperança comença a bategar. Amistat, confiança i esperança … això que tot metge pot donar i que de vegades ens oblidem de com curatiu és. La medicina oblidada.

—————————————

Mirada amiga

Entramos en la habitación de los horrores, donde a primer golpe de vista parece que  todo sigue igual, pero ya nada es lo mismo cuando el corazón de la amistad, la confianza y la esperanza empieza a latir.

Sigue siendo un horror,  pero el olor ya lo tenemos tan integrado en el cuerpo que ni lo sentimos. La mirada de niños y padres sigue siendo de tristeza y sufrimiento, pero ya no es una mirada ajena; ahora se trata de una mirada que al vernos se ilumina, al ver un rostro amigo, de confianza, respeto y fuente de esperanza. Una mirada que sonríe a nuestra llegada.

Sale el sol en la habitación de los horrores. Una mano tendida. Una sonrisa. Se evapora el horror a la calidez de la amistad. Con amistad, amor, toda penuria es más llevadera.  Si bien no siempre podemos curar, sí que siempre podemos regalar una mirada amiga, una mano tendida, un abrazo acogedor, un pequeño gesto con gran amor. Siempre podemos ofrecer amistad, amor, cuidado, acompañamiento… Siempre podemos hacer más llevadero el sufrimiento.

Cómo decíamos al principio, ya nada es lo mismo cuando el corazón de la amistad, la confianza y la esperanza empieza a latir. Amistad, confianza y esperanza… eso que todo médico puede dar y que a veces nos olvidamos de cuan curativo es. La medicina olvidada.

Un comentario

  1. Segueix així Iñaki! Des d’aquí estem amb tú i amb ells. Gràcies per fer possible el que espero poder fer jo també algun dia allà i que comença amb el dia a dia aquí! Una abraçada!

Deja un comentario